És Festa Major, avui toca botifarrada popular, hi ha les brases fetes, les botifarres ja són cuites i les taules parades des de mig matí. Taules llargues, amb paper fent d’estovalles, el pa de quilo tallat amb un plat de plàstic fent de panera, hi ha tomàquets, oli, sal i entremig, el porró ple de vi, que sense dir res, quiet i mut ens diu que avui ens ho passarem bé.
Comencem a dinar, ens barrejem tots plegats, xerrant del ball d’ahir a la nit, ulleres de sol per tapar alguna petita ressaca… De cop s’aixeca en Josep i agafa el porró, aquest any vol aconseguir el rècord popular. S’encara el porró, aixeca el braç i obrint la boca comença a beure tot dient “un titiu,dos titius, tres titius…” quan arriba al titiu vint-i-set li regalima tot el vi, mig s’ennuega i abaixa el porró entre riures i desolat per no haver aconseguit el nou rècord…l’avi Anton li pren el relleu, ell no farà titius, ell fa regalimar el vi que cau del porró pel nas fins que, sense perdre cap gota, li arriba a la boca. A ell no li cal comptar, és un mestre del beure a galet.
Després del Castell de Foc, tot torna a la normalitat, calma, desapareixen els somriures i a depèn de qui li puja la idiotesa.
En Josep, ha anat a unes classes d’introducció al tast, li han dit que el vi fa olor a flors blanques, a fonoll, n’hi ha d’altres que tenen olor a maduixa i a gerds, un toc de iogurt i un fons de toffee…realment tot molt suggerent.. PROHIBIT beure el vi en got, ha de ser una copa quant més grossa millor i el vi s’ha de decantar… “i el porró?” -pensa en Josep..”i els titius?” -torna a pensar.
Sense adonar-nos-en, els que hem anat o fet classes d’introducció al tast, hem anat, a poc a poc, ensorrant una mica de la nostra cultura, BEURE VI!!
Perquè… potser si que hi ha vins que tenen aromes a flors blanques, i a fonoll, i a maduixa i gerd, i els tocs de iogurt i fons de toffee. També hi ha moments on depèn de quin vi s’ha de prendre amb una copa grossa, que tampoc cal exagerar, fins i tot hi ha vins que els hi va bé una decantació o trasvàs per a separar el pòsits o bé per donar-li aire al vi. Però el vi és la terra, jo no he vist mai copes de vidre al mig d’una vinya, ara si que he vist, botes, càntirs i pitxelles. He vist que la gent aquí sempre hem pres un got de vi, i conec el primer i millor decantador del món, que s’anomena porró.
Només puc dir-te amic Josep, si tot això que t’acabo de dir et recorda la Festa Major , fes que cada dia que agafis una ampolla de vi i te la prenguis com tu vulguis, sigui una festa, i no només un cop l’any.
Perquè si beus vi!!! No trobaràs burros pel camí!!
Sergi Figueras – Sumiller de El Petit Celler